dimecres, 15 de desembre del 2010

Conclusions

En aquesta darrera entrada ens agradaria fer un resum de tot el que hem estat treballant al llarg d'aquests mesos.

Hem descobert que com a futurs mestres hem de tenir unes competències bàsiques de les noves tecnologies, ja que els avenços tecnològics són molt presents actualment a l'aula.

Els recursos a la xarxa ens permetran crear una comunitat educativa amb altres mestres, familiars i tot tipus d'educador on poder compartir fitxers, mantenir una comunicació o bé mantenir-nos informat de les innovacions en el món educatiu.

A més a més, hem de fer ús d'aquestes tecnologies a la nostra aula per tal de fer les classes més dinàmiques i interactives i alhora ajudar a un desenvolupament cognitiu i personal de l'alumne.

Així doncs és molt important treballar-les en conjunt i no de manera esporàdica, per tal de canviar el procés d'aprenentatge.

Personalment, creiem que les TIC són molt importants a l'escola i que s'han de treballar des de l'etapa d'infantil, tot i això hem de remarcar que la presència del mestre és imprescindible per a guiar-los.

En aquest mapa conceptual hem volgut recopilar tot el que hem treballat en aquest bloc:


Per a més informació visiteu la nostra pàgina web, on també trobareu el nostre prezi.




Realitzat per Gemma, Clara, Júlia i Anna

Tablet PC

Un Taplet PC és un ordinador molt més petit amb una pantalla tàctil, que no necessita ni teclat ni ratolí. Aquest, ens permet llegir libres electrònics o còmics en pantalla, navegar per Internet, jugar, consultar documents ofimàtics, visualitzar vídeos o pel·lúcules, escoltar música i dur a terme una videoconferència.

A continuació, us mostraré dos vídeos on fan ús del Tablet PC a l'educació.

En aquest primer vídeo, podem observar el ús de la Tablet PC en un aula d'educació infantil, amb nens de tres anys:




I, en aquest segon vídeo, podem observar l'us de la Tablet PC a l'aula, en l'assignatura de matemàtiques. Podem veure com el professor, a través d'aquesta, ensenya a dividir i repartir però, en aquest cas, amb alumnes de primària:



Personalment, no coneixia aquest nou recurs educatiu. Pel que he llegit per Internet, ja fa uns anys que existeixen però durant aquest any és quant s'han fet més conegudes. Com hem pogut veure, algunes escoles ja fan ús d'elles així que jo em pregunto: podran arribar a substituir els ordinadors a les aules d'aquí uns anys? De moment segurament que no perquè no tenen tanta capacitat com els ordinadors, però amb el temps no se sap, potser si. Haurem d'esperar per veure com va evolucionant la tecnologia...

dilluns, 13 de desembre del 2010

Videojocs a l'aula

Quan parlem de videojocs ens venen al cap conotacions negatives, ja que fins ara només els hem vist coma entreteniment i sense cap base educativa per al nen. En l'actualitat, trobem diveros videojocs al mercat de caràcter educatiu per a treballar a l'aula.

En el bloc 3A. Videojocs i educació comentar que hi ha una entrada anomenada Per què utilitzar videojocs a classe? on es parla dels beneficis que podem obtenir dels videojocs sempre que se'n faci un bon ús a l'aula.

"Els videojocs inclouen diversos beneficis pedagògics. Poden desenvolupar habilitats cognitives, espacials i motores, i millorar les habilitats en les TIC. Es poden ensenyar fets (coneixements, memorització i repetició), principis com la relació causa-efecte i la resolució de problemes complexes i augmentar així la creativitat o aportar exemples pràctics d’un concepte i regles que són difícils d’il·lustrar en el món real. Poden ser molt útils a l’hora de realitzar experiments perillosos a la vida real, com és l’ús de substàncies químiques tòxiques.
Tot i les característiques pedagògiques, no tots els jocs es dissenyen amb aquest objectiu, però tots inclouen qualitats pedagògiques per incitar i promoure les activitats cognitives dels estudiants. La finalitat dels videojocs és aprendre, memoritzar, col·laborar, explorar o aconseguir informació complementària per avançar. Jugant s’aprèn i un dels avantatges és la capacitat que tenen els estudiants per aprendre en un entorn estimulant, en el que poden fer errors i aprendre practicant. Aquest tipus d’entorns poden ser idonis per aquells alumnes més pragmàtics, que prefereixen experimentar que repetir mecànicament la informació. Aquesta experiència els permetrà una millor comprensió de conceptes que, per el contrari, poden considerar complicats o avorrits.
Els videojocs fomenten una col·laboració real entre usuaris i, a un cert nivell, és similar als entorns d’aprenentatge col·laboratiu o entorns de treball col·laboratiu, en els que els participants comparteixen informació i aprenen dels altres (els entorns de treball col·laboratiu assistits amb l’ordinador, per exemple).
Els videojocs de multi jugadors desenvolupen tant la competitivitat com la col·laboració, motivant als jugadors a unir-se formant equips (o clans) i competir contra altres equips. Per exemple, en els jocs de rol de multi jugador massius en línea (MMORPGs), els jugadors poden crear equips, compartir informació mitjançant la veu o el text i aprendre observant als altres jugadors. Els principiants poden aprendre dels seus companys i millorar les seves habilitats.
Els videojocs poden tenir un impacte emocional en els jugadors, poden millorar la seva autoestima (amb una supervisió adequada) i permetre’ls participar a activitats socials. Jugar pot tenir un efecte enaiguador per aquells participants que en un altre tipus d’activitat d’oci (veure pel·lícules, per exemple) senten una gran varietat d’emocions, però en un entorn segur i controlat. Les emocions amb els videojocs passen per l’alegria, l’empatia, l’enfado, la frustració o el triomf. Aquesta successió d’emocions fa que els jugadors es mantinguin immersos en el joc. Així mateix, alguns estudis han demostrat que les emocions permeten memoritzar processos, especialment si el contingut o el to emocional del material que s’ha d’aprendre corresponen amb les emocions de l’estudiant. Induir diverses emocions al jugador fa que els videojocs permetin recordar més intensament els fets i participar així en el procés cognitiu. Els videojocs poden millorar l’autoestima dels jugadors. Per això, l’èxit ha d’estar al seu abast, és a dir, hi ha d’haver una possibilitat de guanyar, assegurant-se de que la corba d’aprenentatge s’adapti a les seves habilitats i aportin comentaris sobre els seu progrés."

Així doncs, podem dir que els videojocs poden millorar la capacitat cognitiva i motora del nen. Milloren l'aprenentatge ja que permeten explorar i aconseguir informació que complementi els continguts treballats a l'aula. A més a més, l'opció de multijugador permet la col·laboració i cooperació en grup i treballa valors com el respecte i el control de les emocions.


Entrada elaborada per Gemma, Júlia, Clara i Anna

divendres, 10 de desembre del 2010

Beneficis de les PDI

En una entrada que vam realitzar anteriorment, vam fer esment i vam explicar què són les Pissarres Digitals Interactives (PDI). Però, ara, buscant articles a la biblioteca de la nostre Facultat, he trobat una revista anomenada Escuela infantil en acción (septiembre-octubre 2010) on realitzen una entrevista al vicepresident i mànager general de Smart Technologies Emea, una empresa de pissarres.

En aquesta entrevista, sortien els resultats d'una investigació realitzada per aquesta mateixa empresa durant el 2008-2010 sobre els beneficis de les PDI. Els resultats, han estat els següents:

  • El 93% dels professors considera que el alumnes milloren el seu aprenentatge al realitzar activitats amb la PDI.
  • Un 49% creeu que incideix en una millora de les qualificacions.
  • Als professors els resulta agradable treballar amb pissarres digitals interactives, tot i que comporten un major grau de treball perquè creun que mereix la pena pels bons resultats que s'obtenen amb elles.
  • La investigació destaca el augment e la atenció i motivació de l'alumnat, incrementant-se la seva participació i implicació.
  • Els alumnes consideren que la PDI potencia la seva creativitat e imaginació, així com la seva capacitat d'exposar i argumentar.
  • Des del punt de vista instrumental, es valora la comoditat al interactuar directament sobre la pissarra i d'emmagatzemar i recuperar.
Com que el bloc d'unes companyes tracta sobre les PDI (Les TIC a l'aula: PDI), he estat mirant entrades seves per a veure si hi havia alguna relacionada amb els beneficis d'aquestes. I n'he trobat d'una, anomenada "Chispas Tic y Educación. Blog Pere Marquès" on comenten que el professor Pere Marquès argumenta molts motius pels quals les pissarres interactives han d'estar presents a l'aula i, contràriament, en el blog Bitàcola de MestreTIC, l'Anna argumenta que no són necessàries. Les companyes d'aquest bloc, han resumit així l'opinió de l'Anna: "Si després de llegir aquest blog, entrem al blog Bitàcola de MestreTIC de l'Anna podrem veure una opinió totalment contrària. En aquest blog que tracta sobre les PDI a l'aula, l'Anna expressa que les PDI no son essencials ni importants. Que el que conta més a l'aula és el mètode que el professor utilitzi per a ensenyar als seus alumnes i que tenir una PDI a l'aula no canviarà res. Els nens seguiran aprenent el mateix. Segons ella, la gent normalment parteix del malentès de que les PDI impliquen una millora en l'ensenyament, en l'educació. Això, segons ella, no és cert. I per demostrar-ho millor, pública aquest vídeo".

M'ha semblat interessant inclou-re l'entrada del seu blog ja què anava sobre el mateix tema que aquesta i, inclús, anaven més enllà no solament dient els pros sinó també els contres (segons diferents persones). Així que, en conclusió, m'ha semblat bona idea complementar aquesta entrada amb la seva.

Per acabar, us deixo un vídeo on mostra les PDI en una escola i on els professors ens diuen els beneficis que aqueses tenen.

dijous, 9 de desembre del 2010

Jclic

Jclic és un programa que permet al mestre crear activitats educatives o utilitzar, dins d'una biblioteca d'activitats molt grans, aquestes que li van bé. Qualsevol mestre les pot crear i les pot publicar, per a que qualsevol les pogui utilitzar, al xtec.cat (a l'hora de que nosaltres pugem activitat, l'xtec té un filtratge que les valida o no). Si tenim internet, les podem crear a través de la web; i, si no tenim internet a l'aula, podem instal·lar el programa a l'ordinador i descarregar les activitats prèviament (ho podem fer a l'apartat Jclic de la pàgina esmentada).


Per localitzar una activitat sobre el temari que volguem ho hem de fer a l'apartat Biblioteca d'activitats - Cerca d'activitats de la pàgina web Jclic.


A continuació us adjunto una activitat que hi ha a la Biblioteca. Es tracta d'una acitivitat anomenada TEQ (temps, espai i quantitat). En aquesta es poden observar imatges, escoltar audio i nens que hi participen en l'elaboració d'aquesta. A més, una de les coses que té molt bé és que no hi han missatges que diuen si es fa bé o malament si no una música que t'avisa de que has fallat. Si es així, recull els intents en el que has realitzat l'activitat i així la mestra veu el grau d'aprenentatge que té el nen per tal de donar-li activitats més fàcils o més difícils (això ho recull en Jclic Report)


Per crear una activitat...

Les activitats es crean en local, no en línia, així que necessitem un programa que s'anomena Jclic Author. El primer cop que utilitzem aquest programa ens preguntarà on volem guardar les activitats i, un cop fet això, ja podem començar a crear-la. Us deixo els passos a seguir per si us interessa crear-ne una:
  • Fitxers-Nou projecte
  • Projecte. Per escriure la descripció, dir si es tracta d'una activitat per a nens d'infantil o de primària, si es en català o castellà,...
  • Medioteca. Per afegir les imatges, els vídeos,...
  • Activitats. Aquí observarem la llista de les activitats que hem creat
  • Seqüències. Ordenarem les activitats que hem creat per desprès fer, per exemple, si un nen ha encertat més del 75% de les activitats anar a una activitat o un altre.
En conclusió, el Jclic és un recurs educatiu amb el qual els nens poden aprendre molt sobre qualsevol tema. A més, segur que hi posen molt entusiasme a l'hora de realitzar-lo ja que és molt entretingut i els pot resultar molt divertit.

dilluns, 6 de desembre del 2010

Plataforma virtual

Els entorns eduactius en xarxa són serveis web en els quals els usuaris poden compartir o generar les seves pròpies produccions. En el cas de l'ensenyament podem destacar el potencial de les plataformes virtuals dels centres. A més a més a l'entorn virtual trobarem aplicacions com els bloc, els wikis, els editors compartits de documents (textos, presentacions, imatges, fulls de càlcul...).

La plataforma virtual permet l'accés identificat als recursos digitals de forma ubiqua, fer un seguiment personalitzat del procés d'aprenentatge de l'alumne i crear espais d'interacció grupal.

Un exemple de plataforma virtual educativa seria el moodle, és una aplicació web gratuita pels educadors/es per a fer un ús dels serveis d'aprenentatge en línia.




Entorn digital: els text digitals

El proper curs s'implantarà l'ús del llibre digital com a eina TIC a l'escola. El llibre digital s'utilitzarà a través de l'ordinador on trobarem un fitxer on hi haurà un llibre, amb menú per a seleccionar capítols, explicacions del capítol, activitats relacionades i exercicis. A més a més hi haurà un enllaç de documents on podran fer un resum de la lliçó i exercicis ja resolts.

L'arribada del text digital ens crea la següent pregunta: El llibre digital desbancarà el paper? La resposta de l'empresa Digital Text ens assegura que això no succeirà ja que la proposta del text digital és híbrida, és a dir, hi haurà un llibre de paper que complementarà el digital, on l'alumne podrà subratllar o fer anotacions. 

Un dels avantatges d'utilitzar el text digital és la complementació del llibre de paper amb l'ús de les pissarres digitals i la connexióa  internet, fent així un ús de les tecnologies de la informació i la comunicació.


Com a reflexió, esmentar que un de cada quatre centres de Catalunya empra les TIC amb una freqüència rellevant per a incidir en le procés d'ensenyament i aprenentatge. El 46'80% dels centres incorporen les TIC a la majoria dels centres. Tot i això, el 28'5% de professors assegura que mai no utilitza les TIC a l'aula, el 30% ho fa ocasionalment, el 15'1% mensualment i el 26'4% setmanalment.